El diumenge 12 d’abril de 2026 vaig tenir la sort de participar en la IX Trobada d’Urban Sketchers Catalunya a Montjuïc, una jornada que va omplir la muntanya de quaderns, taques de color i molt bona energia. Des de primera hora del matí l’ambient ja prometia: grups de sketchers arribant de tot arreu, retrobaments, abraçades i moltes ganes de dibuixar.
La trobada começava a l’entorn de la Font Màgica i el Teatre Lliure de Montjuïc, on ens vam anar reunint sota les banderoles d’USk Catalunya. Mentre ens acreditàvem i recollíem la informació del dia, ja se sentia aquell murmuri de llapis afilant-se, plomes preparades i mirades curioses buscant racons interessants.
Va ser el moment ideal per saludar companys d’altres grups, posar cara a gent que només coneixia per xarxes i retrobar-me amb la colla de Dibuixantsabadell. De seguida vam començar a comentar possibles localitzacions, rutes i horaris, perquè el programa s’allargava tot el dia, fins a la tarda.
En comptes de parar a dinar, el que vam fer va ser un bon esmorzar per agafar forces abans de submergir-nos del tot en el dibuix. Entre cafès, entrepans i alguna pasta, la conversa girava al voltant de materials, papers, tintes i estratègies per aprofitar el matí.
També vam organitzar una mica el temps: jo sabia que només podria quedar-me fins a les 14:00, així que vaig triar bé on volia dedicar les meves hores de dibuix. Altres companys, en canvi, van planificar quedar-se fins a la tarda i aprofitar totes les activitats del programa.
Una de les meves primeres aturades va ser el Poble Espanyol, que és gairebé un parc temàtic per a urban sketchers: places recollides, porxos, balcons i una arquitectura plena de detalls. En una doble pàgina del quadern em vaig centrar en una plaça amb pèrgola, baranes i fanals, treballant amb aquarel·la per captar la llum a les façanes i les ombres sota els arcs.
En una altra làmina vaig decidir canviar de registre i dibuixar una torre només amb tinta, jugant amb línies, volums i ornamentacions. M’agrada aquesta dualitat: una interpretació més colorista i atmosfèrica, i una altra més gràfica i estructural del mateix entorn.
Abans de marxar vaig voler dedicar una estona al Museu Nacional d’Art de Catalunya i a les vistes des de Montjuïc, que són espectaculars. Vaig fer un dibuix del MNAC en tinta i aiguades grises, buscant sobretot la sensació de monumentalitat i la massa del volum, més que el detall minuciós.
Es va fer la gran foto de grup a l’interior del museu, amb tots els sketchers omplint la sala i mostrant els seus quaderns,. Veure després les imatges de la multitud reunida al MNAC ha estat una manera molt bonica de completar mentalment la jornada. (I busca a Wally)
Entre totes les fotos del dia, tinc un record especial per la imatge del nostre grup de Dibuixantsabadell. Encara que la meva estada només fos fins a primera hora de la tarda, em quedo amb la sensació d’haver compartit un matí intens de dibuix, rialles, cafès i quaderns oberts sobre les taules.
Vaig tornar a casa amb la motxilla plena: alguns dibuixos acabats, d’altres només esbossats, però sobretot amb la sensació d’haver format part d’una trobada molt especial. Aquestes jornades et recorden per què val tant la pena sortir al carrer amb el quadern i deixar que la ciutat, la llum i la gent facin la resta.
